DESCOBREIX EL MODERNISME DE SABADELL

Sabadell va ser una de les principals ciutats d’activitat fabril durant la Revolució Industrial de Catalunya. Al segle XIX, era un centre de producció tèxtil d’abast estatal dedicat, especialment, a la fabricació de teixits de llana. La ciutat era coneguda dins l’estat espanyol com “la Manchester catalana”. El modernisme arribà a Sabadell a finals del segles XIX i s’hi desenvolupà fins a principis del segle XX, en un moment de gran expansió econòmica. El modernisme fou una forma de representació artística que influí en totes les branques de l’art, tot i que on més es notà va ser en l’arquitectura. A Sabadell es van construir edificis modernistes per encàrrec de la burgesia local i destaquen arquitectes con Juli Batllevell, Eduard M. Balcells, Josep Renom i Jeroni Martorell. 

Font: La selecció d'emplaçaments els he obtingut del web visitSabadell. Els textos són de diverses webs entre les quals la pròpia visitSabadell. Jo només hi he posat les fotografies.

ESCOLA ENRIC CASASSAS / C de Llobet, 77 Construïda per Juli Batllevell i inaugurada el 1897. La façana és d’obra vista i molt treballada. Recorda el castell dels tres dragons de Domènech i Montaner o l’Arc del Triomf de Vilaseca. Tracta d’adornar la paret amb les diferents posicions del maó (verticalment o fent-la sortir de la paret). Al xamfrà hi destaca un gran mural ceràmic amb l’escut de Sabadell realitzat pel ceramista Marià Burguès. Actualment és un centre educatiu de Sabadell.

CASA ARIMON / C d’Arimon, 24 Construïda el 1858 per Josep Oriol i Bernadet per a la família de Josep Sales. El 1910 la comprà en Joaquim Arimon i encarregà les obres de reforma a l’arquitecte Josep Renom, que el 1911 redissenyà gairebé tota la casa i la convertí en un edifici modernista. Destaquen els esgafriats amb motius florals, els estucats, mosaics i vitralls, la cerámica vidrada verda que decora finestres i teulades, la porta de la façana en arc triobulat i el ferro forjat de les reixes.

SAFAREIGS DE LA FONT NOVA / C de les Paus, 35 Safareigs públics que daten de 1833, si bé l’edifici actual és obra de l’arquitecte Miquel Pascual i Tintorer del 1892, seguint l’estil arquitectònic del moment: el modernisme. Destaquen les façanes d’obra vista amb sanefes elaborades amb el mateix totxo, la ceràmica amb motius florals i la font. Van ser rehabilitats el 1997 i només s’ha conservat un dels safareigs i les façanes

HOTEL SUÍS / C la Indústria, 59 L’edifici original era un conjunt d’habitatges reformat entre el 1902 i 1903 per l’arquitecte Juli Batllevell, que el va convertir en hotel el 1913. La façana presenta línies corbes, decoració amb motius florals, esgrafiats i mosaics de trencadís amb representacions de plantes i el nom de l’hotel en un rètol. Destaquen 3 banderes al xamfrà de la façana (teulada, sobre la porta del balcó i a la barana del balcó). Actualment disposa de diferents espais llogats

ESCOLA SAGRADA FAMÍLIA / C de la Indústria, 9 Construïda per Gabriel Borrell el 1908, per ampliar una antiga escola de pàrvuls. Destaca l’arc parabòlic de la porta i la finestra, novetat introduïda per Antoni Gaudí, relacionada a la naturalesa pel moviment curvilini que fa l’aigua d’una Font quan és propulsa cap amunt i torna a baixar. Destaca el treball del ferro forjat, la decoració amb trencadís, les formes arrodonides del pati i el nom de l’escola. Actualment és un centre educatiu de Sabadell.

DESPATX LLUCH / C de la Indústria, 10 Despatx tèxtil obra de l’arquitecte modernista Juli Batllevell, projectat el 1908. Al primer pis destaquen: la balconada (amb els capitells decorats representant roses esculpides) i els grans finestrals (amb un amplit còncau i decorat amb trencadís). Del segon pis cal remarcar la pedra treballada (tot i que la resta de la façana és d’obra vista amb sanefes fetes del mateix totxo) i les llaçades entre les finestres amb un pom de roses de trencadís a l’interior.Actualment acull l’oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament de Sabadell.

SEU DE LA FUNDACIÓ 1859 CAIXA SABADELL C de Gràcia, 17 – 29 Obra de l’arquitecte barceloní Jeroni Martorell. La primera pedra la va col.locar el rei Alfons XIII el 1904, les obres van començar el 1906 i van acabar el 1915. Destaca la façana asimètrica de pedra i el rosetó gòtic al capdamunt. En tot l’edifici hi ha molts elements simbòlics com l’estalvi, la cultura, la maduresa, la virtut, el treball, el comerç… A l’interior destaca el pati d’estil medieval, el saló d’actes amb planta basilical, l’arc simbòlic, els vitralls, el ferro forjat, l’asimetria i els elements naturals. Consulta les visites guiades a www.fundaciosabadell.cat

CASES PARTICULARS / C de l’Escola Industrial, 16 i 18 Cases construïdes per Juli Batllevell el 1904 i el 1906, respectivament. Destaca en ambdues la línia superior de la façana, una en forma de torre i una altra amb formes ondulants. Com a materials trobem la pedra treballada, l’obra vista, escultura amb motius vegetals, trencadís i ferro forjat

ESPAI CULTURA FUNDACIÓ 1859 CAIXA SABADELL C d’en Font, 25 Conegut també com Biblioteca de La Caixa o Antiga Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell. D’estil modernista, va ser dissenyat per l’arquitecte Jeroni Martorell per allotjar les dependències de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis. En destaca l’alta torre cilíndrica amb influències medievals i concepció goticista, en la que s’utilitza la cerámica vidrada verda i on hi ha grans finestrals. Actualment és propietat de la Fundació 1859 Caixa Sabadell. Consulta les visites guiadades a www.fundaciosabadell.cat 

CASA PONSÀ C de la Indústria, 32

Es tracta d'un casal cantoner que presenta soterrani, planta baixa, pis i golfes. Està format per un cos central i dos cossos laterals acabats en torres quadrades. El casal tenia al costat un espaiós jardí ja desaparegut. La façana, estucada i amb aplacat de pedra a les arestes, està ornada amb elements neogòtics i presidida per una balconada. L'interior és luxós i hi destaquen els enteixinats de les cambres al·lusives a les virtuts.^[1] És un edifici de planta baixa, pis i golfes, amb façana als carrers de la Indústria i de la Concepció, annexat al qual es disposa un cos de planta baixa amb façana al carrer de la Concepció.

EDIFICI SALLARÈS I DEU C de la Concepció, 20

La fàbrica tèxtil de la família Sallarès Deu és actualment la seu de la Companyia d'Aigües de Sabadell, i s'hi troba, a més, el Museu de l'Aigüa. Va ser projectat l'any 1912, però no es construí fins dos anys més tard, com una nau fabril de planta baixa i primer pis. Posteriorment, el creixement de l'empresa dugué a l'adquisició de les dues finques veïnes del carrer de la Concepció.

DESPATX GENÍS I PONT C de Sant Josep, 29

El despatx Genís i Pont (després Pont Germans) va ser promogut per l'empresa tèxtil del mateix nom, propietat d?Antoni Genís i Joan Pont Elías. Es va alçar l'any 1915. És un edifici de planta baixa i pis que fa cantonada i que palesa una riquesa ornamental pròpia del ple Modernisme, amb una forta influència secessionista. Són remarcables les grans obertures de la planta baixa, unificades sota un gran arc escarser, i la densa ornamentació de la planta pis, amb relleus al·legòrics, animals fantàstics i rajoles de motlle pintades a mà. El parament cec està acabat d'estuc, imitant carreus buixardats.

FARMÀCIA ARGELAGUET C de Sant Antoni Maria Claret, 21

Presenta una decoració de la façana de caràcter modernista. La porta d'entrada al local mostra una ornamentació amb ceràmica vidriada, ocupant el brancal i la llinda de la porta, dividint-se en dues zones: la zona del sòcol amb rajols monocroms i la part superior amb una ornamentació vegetal policroma que neix dels brancals de la porta. A l'alçada de la llinda hi ha dos medallons ovalats en els que es representa el símbol farmacèutic de la serp enroscada en la copa i un pot de ceràmica dels utilitzats en les farmàcies per tal de conservar els productes medicinals. Sobre la llinda hi ha el cartell que anuncia l'establiment: "Farmàcia". Cal destacar el treball de fusteria de l'interior de la botiga, ja que es tracta de les prestatgeries originals en excel·lent estat de conservació.

ESGLÉSIA DE SANT AGUSTÍ C de l’Escola Pia, 92

L'edifici, obra de l'arquitecte Miquel Pascual i Tintorer, es va inaugurar l'any 1885. Conserva l'estructura original. Destaca la reixa de la tanca del carrer de l'Escola Pia (1908), l'escala i el passadís amb un arrimador de ceràmica esmaltada.^[2] Construït abraçant un pati en forma de ce, l'edifici està constituït per planta baixa i tres pisos. Les façanes exteriors estan endarrerides deixant un espai enjardinat entre l'edifici i el carrer, estan estucades i les seves finestres estan protegides amb trencaaigües de pedra. De l'interior cal destacar el Saló d'Actes exornat amb quadres a l'oli pintat per Josep Espinalt i uns medallons col·locats en el fris superior on apareixen bustos de sants relacionats amb l'Orde Calasància. En el corredor del claustre hi ha relleus sobre Josep de Calassanç, obra de Camil Fàbregas.

TORRE DE L’AIGUA Pl Torre de l’Aigua, 1

La Torre de l'Aigua de Sabadell és un dipòsit d'aigua modernista considerat un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, fins al punt de ser-ne el símbol identificatiu. S'aixeca a la banda est de la ciutat, gairebé al cantell mateix de la riba del riu Ripoll, prop de la carretera de Caldes de Montbui. Va funcionar com a dipòsit entre 1922 i 1967.^] És considerat un dels 100 "Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya" i es poden fer visites guiades els dies de Festa Major, el primer cap de setmana de setembre. La torre està catalogada com a Bé cultural d'interès local amb el número de registre 1508-I. És una de les primeres construccions realitzades amb formigó armat a Sabadell (una barreja de grava, sorra i aigua, en combinació amb barres d'acer), que va permetre aixecar una estructura esvelta que alhora havia de sustentar un dipòsit d'aigua. L'obra, iniciada el 1916 i acabada el 1918, va ser planejada per l'enginyer Francesc Izard, projectada per l'arquitecte Lluís Homs, i va comptar amb la direcció de l'arquitecte Josep Renom