Els paradistes de la Boqueria cel·lebren carnaval; el turisme encara no havia transformat el mercat i l'ambient del raval també omplia els passadisos del mercat. Principis del s.XXI.

La humitat de l'estiu, el soroll dels que tornen de festa i les baralles. Els 'especimens' del Raval.

'Ravalites'. Totes les tribus urbanes i personatges tenen cabuda al centre de la ciutat.

L'altra cara de la ciutat; la rostitució. La vida al carrer s'omple d' històries personals que també conformen el ADN de Barcelona.

La llum de la platja incomoda els ulls i la foto. Massa sol reflexat a la sorra i als banyistes de l' espai públic més visitat de la Unió Europea, segons la AMB.

Els fotomatons del Metro formen part del paisatge del subsol de Barcelona. Aquest és el de pl. Catalunya, cap a l'any 2000. potser encara feia fotos en analògic.

Hi va haver un temps sense bicicletes de lloguer ni patinets. El carrer era per caminar.

Sant Joan s'explica sobre un grup de turistes asiatics.

Impossible captar amb una foto el que desapareix i com es transforma barcelona. Només es pot documentar el que en uns anys semblarà impossible que un dia existis allà.

L'antiquari a la seva botiga .

Un dia de platja a Barcelona. Massa calor, llum i gent. Queda la foto i el record de ser l'unica persona caminant amb sabates damunt la sorra.

Impossible encabir més objectes i persones dins una fotografia.

Els paHi va haver un temps en que baixar al Pokins, al McDonals o al Kentuky era una aventura.

La ciutat es lleva gris. Avui no hi ha llum ni color. Tot és boira i contaminació.

Els pLa rambla es reflexa als aparadors.

Amenaça de pluja una tarda d'estiu a Sants.

La ciutat és mestissa i els carrers son plens de vida a qualsevol hora del dia.

La llum de la meva ciutat. veure una imatge qualsevol un segon i saber si és o no Barcelona.

Turiestes que dinen a la Gardunya. La plaça de la Gardunya era el pati del darrere de la Boqueria abans de la reforma.

La llevantada porta la pluja. un dels 6 o 7 temporals de l'any, aquest cop a plè estiu, torna el dia en nit i el cel sembla que s'esfondra.

El lector. En mig del caos apareix l'home que llegeig. crec recordar que es va endur alguna revista porno, però d'això ja fa massa temps.

La ciutat es mou; de dia i de nit la ciutat és plena d'imatges que conformen la seva esència

Mirades que es creuen, fotografies que recorden somriures i complicitats.

Ramblejar a l'hivern, al matí; l'estona en que encara la Rambla és del barri.

Se sent la música per la finestra del diari, el temps just de treure la càmera i fer un aprell de fotos.

Els carrers del raval, sempre un regal. No cal més que observar i memoritzar una ciutat que desapareix.

Un jove de bangladesh que treballa a un bar de la rambla del raval es deixa fotografiar preparant un kebab.

Com dirien Los Planetas, he anat en moto als llocs de sempre i no feia gens de fred.

El mur de la Ciutadella amaga un món diferent

Descobrir nous locals, fugir del turistes, i fotografiar-los; un esport molt barceloní.

Soc d'una ciutat plena de turistes i postals.

Llums i ombres un migdia d'estiu. La llum més dura i la calor més sufocant al Raval.

Diuen que les fotos es cacen o es pesquen. Veure l'ombra a la façana de la Generalitat i esperar algú passant pel davant.